El cord’un jove és ple d’inquietud i la seva forma de comunicar-se farcida de silencis i preguntes.Experiències recents de diàleg amb ells em fan adonar de la necessitat quetenen de parlar, de comunicar-se, d’interpel·lar, però sobretot de la urgènciaque algú els escolti, els interpreti i tracti bé. Parlem molt d’ells, peròparlem poc amb ells. Al jove no se’lcomprèn només en un moment, la seva vida és un seguit de seqüències quetenen una lògica que cal saber llegir…