Aquest any hi ha un pessebre,

que té una cova d’enderroc.

Les parets són grises i brutes

i estan plenes de pols.

Les figures miren amb tristesa,

tenen en el semblant la por

de les bombes i la guerra,

que els oprimeixen el cor.

Aquí, enmig de tanta runa,

hi trobem un petit bressol,

amb un infant dolç que plora,

perquè no l’estima tothom.

Els àngels canten i canten:

«Pau!, aquí i a tot arreu!!!»

Això és el desig fervent

d’aquest petit Infant, Home i Déu.

Nadal és obrir-nos als altres.

És saber allargar sempre la mà.

És veure de Jesús la imatge

plasmada en cada ésser humà.

Prou de bombes i metralla!…

Prou de tan cruel sofriment!…

Obrim-nos a la misericòrdia

i fem-nos amics de tota la gent.

Que l’Infant no plori més,

entre tanta runa i tanta pols.

Que el seu dolç somriure arribi

al fons de tots els cors.

Serà, doncs, el Nadal de Déu,

si ens estimem amb germanor

i si escampem a tot arreu

la joia i l’esperança de l’amor.

Tant de bo que aquesta nit,

quan mirem el firmament estrellat,

ressoni a les nostres oïdes el crit:

«Joia a tots, perquè avui és Nadal!»