«Qui matina, fa farina» ens diu el refranyer català. Doncs, si és així, per un batejat no hi ha millor manera de començar el dia que pregant i encomanant a Déu la nova jornada.

Sant Basili el Gran ho recomanava d’aquesta manera en el segle IV: «Al matí preguem perquè les nostres ànimes i els primers actes del nostre pensament siguin per a Déu i no pensem altra cosa abans d’haver-nos alegrat amb el record de Déu, tal com està escrit: “Quan recordo allò que Déu ha fet, sospiro” (Sl 76,4) i no hem de començar el treball abans de fer el que diu el salm: “Senyor, escolteu el meu clam a trenc d’alba; us exposo el meu plet de bon matí i em quedo esperant”» (Sl 5,4-5).

Mirem de desglossar sintèticament alguns dels elements de l’oració de Laudes perquè els nostres lectors en coneguin el seu ric significat. Així, podran adherir-se a aquesta pregària de tota l’Església, que se celebra amb la primera llum del dia, recordant la resurrecció del Senyor.

El primer element que trobem en la nostra pregària matutina és l’himne. Aquest és un element introductiu que pot ser un cant líric, popular, fàcil i ple de poesia religiosa que serveixi per fer més planera i agradable l’entrada a l’oració (cf. OGLH 42).

Després de l’himne, segueix la salmodia. Cal remarcar que els salms de Laudes no han estat escollits segons l’ordre establert en la Bíblia sinó segons el principi d’ idoneïtat. Preval sempre un salm de lloança. Aquests foren aprovats perquè fan referència explícita a la primera hora del matí, a la llum del sol. A més, el caràcter cristològic d’aquests salms és molt perceptible. Per posar només un exemple, si analitzem el salm 18A ens adonarem que l’Església veu, gràcies a la imatge del sol que surt, el Crist, sol del dia i de la humanitat.

Un dels altres elements característics de la pregària de Laudes és el càntic evangèlic de Zacaries (cf. Lc 1,68-79). Aquest el trobem immediatament després de la lectura i el responsori breu. Una vegada més veiem com aquest component pretén ser una glorificació del Crist ressuscitat, «un sol que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau».

Per tal de començar bé el dia, seguim amb unes pregàries per consagrar la jornada a Déu (cf. OGLH 181). La finalitat d’aquestes invocacions és demanar a Déu la benedicció sobre totes les nostres activitats diürnes, per continuar caminant en la vida nova dels batejats. Aquestes invocacions acaben amb l’oració del Parenostre, sent una de les tres vegades que l’Església disposa que es reciti solemnement durant la jornada (Cf. OGLH 195).

És així com els cristians comencem el dia, amb bon peu, dipositant la nostra confiança en el Déu de la vida i lloant-lo de bon matí.