Betània era un dels llocs preferits de Jesús. Situat lluny de Jerusalem, Betània és el lloc on viuen Marta, Maria i Llàtzer. Un lloc on Jesús s’hostatjava quan anava a Jerusalem, on gaudia de la companyia dels seus amics i on descansava el seu cos i el seu esperit. L’Associació Betània continua amb aquest desig d’acollir i d’acompanyar el Crist sofrent present en les víctimes d’abusos. Vol ser un lloc en el qual la víctima pugui ser abraçada, escoltada i ajudada en el seu camí de guariment.
Crec que la imatge de Betània com a lloc d’acollida no es pot limitar únicament al cas de persones abusades. De fet, estic convençut que Betània és una imatge preciosa del que ha de ser l’Església per a tots els homes. L’Església és Mare i ha d’estar sempre disposada a acollir els seus fills. Podem caure en el simplisme de pensar que només les víctimes d’abusos necessiten ser acollides i acompanyades. Però la realitat és que tots ho necessitem. Cadascú de nosaltres porta al cor pesos i ferides que només ell coneix, que necessiten ser compartides i guarides.
Després del pecat original, les nostres vides han quedat tocades, condicionades per una visió reduïda de la vida. El pecat ens promet molt al principi, però quan comencem a recórrer el seu camí ens adonem que hem estat enganyats. Aleshores necessitem tornar a l’Església, amb la vida feta esquinçalls i el cor engarrotat pel dolor. I la nostra Mare aboca sobre nosaltres el bàlsam de la misericòrdia i ens proporciona la companyia de l’Església, de tots els cristians, perquè puguem estar acompanyats i no ens tornem a extraviar.
Betània ens recorda també la naturalesa comunitària de la nostra vocació cristiana. El cristià no pot avançar sol, necessita de tot un poble que l’acompanyi. En la nostra època actual rebem missatges en sentit contrari: hem de ser autònoms, no dependre de ningú, no necessitar ningú, traçar nosaltres mateixos el nostre camí i aconseguir l’èxit individualment. El pecat dels abusos ens recorda una cosa fonamental de la vida cristiana que havíem oblidat: només hi ha vida autèntica en comunitat, només hi ha compliment de l’afecte en companyia dels amics, només Crist sadolla el veritable desig de l’home d’estimar i ser estimat. Quan oblidem això, s’introdueixen camins foscos que mai havien de ser recorreguts. La millor prevenció, per tant, és ajudar a comprendre que tots necessitem un Betània en la nostra vida; un lloc on l’afecte i l’amistat ens omplin el cor de Crist.
