Vam encetar el segle XXI amb un esdeveniment tràgic de conseqüències mundials: els atemptats islamistes de l’11 de setembre del 2001 als Estats Units. Aquells atacs mortífers televisats en directe van significar un sotrac en la consciència d’un Occident que des de la implosió de l’URSS, el gran adversari polític, econòmic i ideològic, vivia immers en la creença d’un triomf etern, convençut d’haver superat per sempre més certs estadis de civilització. El cop va ser dur, però com que el context econòmic era d’eufòria, el món occidental va continuar endavant, com si el progrés fos infinit.

“No ens adonem que allò més inútil és allò més important, perquè la inutilitat és pura contemplació”, remarca Armando Pego, catedràtic d’Humanitats de La Salle-Universitat Ramon Llull.