Aquesta Quaresma té un to diferent. Els carrers i les places dels nostres pobles i ciutats —mig deserts a causa del confinament que ha comportat el coronavirus— fan pensar més en d’altres temps quan tot, especialment al voltant de la Setmana Santa, convidava al silenci, a la interiorització i al recolliment. El cardenal Omella, en la seva carta pastoral —que publiquem en extracte a les pàgines 24-27 d’aquest número— ens convida a «regalar temps a Déu»; diu: «La reclusió a casa nostra pot ser un bon moment per al recolliment i la pregària personal i familiar. És també un temps ideal per a la lectura de la Paraula de Déu.»

Ora et labora: l’activitat apostòlica no cessa. L’Església catalana per mitjà de tants agents de pastoral, procura en aquests dies estar a prop dels qui pateixen, dels contagiats pel virus, dels qui estan en quarantena i també de les persones de risc, persones grans, nens i malalts crònics. Tot i que molts serveis de Càritas es tanquen presencialment, es garanteix l’acompanyament individual telefònic, tasca on-line i presencial en el cas d’alguna urgència.

Molts continuen treballant telemàticament des de casa i els missatges per les xarxes corren més que mai: n’hi ha alguns d’alarmistes però també molts amb reflexions encertades, formatius i esperançadors. Una problemàtica d’aquestes característiques requereix un enfocament interdisciplinari (mèdic, cultural, periodístic, pastoral…). És el que volem fer en aquest número del setmanari, un número que voldríem que arribés a tots els nostres lectors.

A causa de la situació excepcional que estem vivint, els pastors de les deu diòcesis amb seu a Catalunya han dispensat del precepte dominical als fidels mentre duri la situació de greu crisi sanitària actual. S’han suspès totes les celebracions de l’Eucaristia amb participació de fidels, també la dominical. Aquesta mesura —realment excepcional— posa més en relleu la importància dels mitjans de comunicació (televisió, ràdio, xarxes) que possibiliten seguir les celebracions des de casa.

Aquesta suspensió del culte no vol dir que se silenciïn les campanes (títol d’un llibre memorable de Jordi Albertí); els bisbes catalans han demanat que es toqui l’Àngelus cada migdia, a l’hora que recordem que gràcies al sí de Maria, el Verb es va fer carn i habità entre nosaltres.

És una Quaresma diferent, estranya, dolorosa, però voldríem que fos autèntica, intensa i esperançada per a tots, camí de la llum de la Pasqua.