En qualsevol empresa humana la confiança és indispensable si es volen tenir possibilitats d’èxit. Una cosa semblant passa amb les parelles que s’engresquen en un projecte de família. La confiança dins de la parella crea un espai de llibertat i propicia el creixement de l’amor (Amoris laetitia, 115). Per contra, sense confiança plena, l’amor de parella s’empobreix i sense aquest és molt difícil assolir un projecte de família on els seus membres puguin créixer de forma integral (Catalunya Cristiana, núm. 2274).

La confiança no és el resultat de l’enamorament. S’hi arriba pel diàleg sincer (CC, núm. 2265), la coneixença mútua, la fidelitat amb la paraula donada i posant l’altre al centre de la relació. Són enemics de la confiança l’engany i la supèrbia. El primer perquè trenca la fidelitat i el segon perquè menysté l’altra persona apartant-la de la pròpia vida.

En una bona relació de parella la confiança hauria d’anar enfortint-se amb el pas del temps. La realitat però és que aquesta té alts i baixos. Costa temps enfortir-la i es fereix amb facilitat. Inevitablement, les persones tenim moments de petits o grans desenganys i ens mostrem en ocasions intransigents amb la parella no acceptant la crítica i reafirmant la nostra opinió una vegada i una altra. Cal, doncs, anar guarint la confiança a diari, practicant un diàleg franc i sincer, interioritzant una actitud humil amb la parella que faciliti l’expressió de les experiències negatives enfront de la relació, que doni peu a una actitud sincera de perdó.

La funció del mediador és la de posar la parella davant del mirall

Quan la cura de la confiança es descuida, la seva pèrdua pot arribar a un punt de no-retorn. Aquell on la mateixa parella queda desbordada per la sospita i és incapaç d’establir un mínim fil de diàleg sincer amb l’altre. No està tot perdut però si la parella segueix creient en el seu projecte de família, pot recórrer a l’ajuda d’un mediador de família.

La funció del mediador és la de posar la parella davant del mirall, d’ajudar-los a veure l’estat de la relació, de posar en relleu els encerts i les errades de cadascun enfront de la vida en comú, de donar pistes per reconstruir uns mínims lligams de confiança, d’ajudar a tornar a caminar junts. La mediació és un recurs cada vegada més sol·licitat, encara que no sempre ben usat. El papa Francesc demana que aquest sigui un servei pastoral també ofert per les diòcesis (AL, 242). La importància de la mediació bé es mereix un nou article.

Animem, doncs, les parelles a no deixar la solució dels seus problemes per a darrera hora. Cercar ajuda a temps és ja una mitja solució.