Un cant profètic gregorià, un drama litúrgic medieval, una tradició nadalenca que va, pràcticament, desaparèixer amb el Concili de Trent, però que s’ha anat recuperant al llarg dels últims anys a diferents municipis del territori; ens referim al cant de la Sibil·la.
Aquesta obra del nostre folklore religiós el protagonitza una endevinadora o sacerdotessa, la sibil·la, representada per un infant o una dona vestits amb una túnica daurada i una espasa lluent. Anuncien l’arribada del Messies i la fi del món —l’Apocalipsi— en un text que apareix documentat a partir del segle X en llatí, i del qual trobem les primeres versions en llengua catalana a partir del segle XIII.
L’interès per aquest costum al principat va renéixer el segle XIX, impulsat per estudiosos i folkloristes, però a l’Alguer i a Mallorca s’hi ha mantingut la representació de manera ininterrompuda; a l’illa va ser considerat bé immaterial d’interès cultural el 2004 pel Consell de Mallorca i patrimoni cultural immaterial de la humanitat el 2010 per la Unesco.
“D’aquest cant, n’existeixen moltes versions i, de fet, se’n continuen escrivint de noves”
D’aquest cant, pel fet de ser, essencialment, de tradició oral i gaudir d’una gran popularitat i difusió a finals de l’edat mitjana arreu del Mediterrani, n’existeixen moltes versions i, de fet, se’n continuen escrivint de noves. Tradicionalment, s’interpreta a cappella abans de la missa del Gall, la nit de Nadal; enguany, ressonarà a diferents temples d’arreu de Catalunya al llarg d’aquestes festes, i és que el nombre de representacions no deixa de créixer. Destaquem les nou representacions de Barcelona, la de Girona, la de Cardedeu i la de Montserrat.
Així, com és costum des del 1983 —van ser els primers a fer-ho a la capital catalana—, es podrà sentir a la basílica de Santa Maria del Mar (24/12/22 a les 20.00); també a la basílica de Santa Maria del Pi (24/12/22 a les 23.30), a la catedral de Barcelona (24/12/22 a les 22.45), on se n’estrenarà una revisió de l’original firmada per Antoni Ros Marbà, de la mà del Cor Francesc Valls, a l’església de Sant Gaietà (24/12/22 a les 19.00), a la parròquia de Santa Madrona (21/12/22 a les 20.00), a la parròquia de Santa Maria de Gràcia (24/12/22 a les 23.30) a la parròquia de Sant Martí del Clot (22/12/22 a les 21.00), a la parròquia de Sant Medir (24/12/22 a les 20.00) i, per primera vegada, a la cripta de la Sagrada Família (24/12/22 a les 23.00) en una creació original del compositor Sergi Planas.
La catedral de Girona (23/12/22 a les 18.00), interpretada pels GiroNins i la Capella Polifònica de la ciutat, i l’església de Santa Maria de Cardedeu (23/12/22 a les 21.00), amb l’Agrupació Coral Cardedeuenca, tornaran a acollir aquesta tradició després de recuperar-la l’any passat. Finalment, es podrà sentir —en una lectura actualitzada— a les coves de Montserrat (01/01/23 a les 19.00) en el marc del Festival Gong.
