Som una Església convidada a fer camí amb tota confiança, i fer-lo junts, en comunió i audàcia, superant les diferències i els murs que ens separen. La força ens ve de la trobada amb el Senyor. Aquesta és la invitació que se’ns fa: «Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar; invoqueu-lo ara que és a prop.» Ens hi ha d’ajudar una actitud de recerca humil i conversió sincera per fer que la nostra voluntat s’ajusti a la seva.
«A Jesús no li perdonaven que els seus preferits fossin els més necessitats de tot. Fent realitat la vida digna de l’Evangeli, sabem que no hi ha exclosos i que tothom és convidat a viure-la.»
Ens trobem en un moment oportú per cercar-lo i trobar-lo, per demanar-li que s’apropi i ens concedeixi un cor obert i senzill per acollir-lo. Posem aquest referent fiable, ja que tenim la confiança que, com diu el salm, «és a prop dels qui l’invoquen amb sinceritat». Si volem, podem entrar en diàleg i comunió amb Déu que és compassiu i benigne, gran en l’amor, bo per a tothom, que estima entranyablement tothom, just en tots els seus camins, bondadós en totes les seves accions. Tot això significa decidir-se a transitar els camins que ell ens proposa, tot vivint aquesta espiritualitat de comunió.
Com fer-ho? Per cercar Déu i invocar-lo és necessari que la pregària faciliti l’encontre i l’escolta: en la intimitat del silenci, en l’empar de la comunitat. És en aquest ambient de confiança i proximitat que se’ns demana «portar una vida digna de l’Evangeli de Crist». Ho puc fer aprenent a reaccionar amb la lògica de Jesús, apresa i viscuda en contacte amb l’Evangeli. Ara, avui, com ho visc? Déu té el seu moment per a cadascú i crida com li plau, ni de la mateixa manera, ni a la mateixa hora, ni amb la mateixa exigència.
El que importa realment és captar la infinita comunicació del seu amor misericordiós en cadascú i que és per a tothom. A Jesús no li perdonaven que els seus preferits fossin els més necessitats de tot. Fent realitat la vida digna de l’Evangeli, sabem que no hi ha exclosos i que tothom és convidat a viure-la. Amb l’Evangeli vivim, celebrem i aprenem la lògica de l’amor més radical, el mateix amor amb què el Senyor ens estima. Això és el que fa que se’ns reconegui com a deixebles seus.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona,
administrador apostòlic de Mallorca i
Bisbe electe de Mallorca
