Tenim una nova llei orgànica d’educació, la LOMLOE. Llei que ha modificat substancialment l’anterior. És una llei, tracta la classe de Religió de manera molt semblant a com ho va fer la LOE (2006). Cada govern, quan suma suports, vol deixar la seva empremta canviant la llei d’educació, conscient del poder -i de la responsabilitat?- del domini de l’educació per part del governant. Aquest fet purament polític desorienta la societat i fa viure a les aules un sentit de provisionalitat que no ajuda gens a estabilitzar el Sistema Educatiu al nostre país. Potser valdria la pena consensuar entre els partits polítics uns vectors (paraula ara de moda) mínims, partint de les orientacions europees i mundials i promulgar una llei d’acord de mínims, pacte que pogués tenir una vigència més duradora que en la realitat actual. Però la radicalitat política que viu l’estat ho fa impossible. Un model del que estic dient podria ser la Llei d’Educació de Catalunya (2009), llei encara vigent; però que actualment dubto que es pogués arribar a un consens semblant al d’aleshores.

Anem a la LOMLOE. Ja en el preacord de pacte d’investidura entre PSOE i Unidas Podemos es definia quin tractament tindria la classe de Religió en la futura llei d’educació a nivell estatal. Textualment diu: La asignatura de religión será de carácter voluntario para los estudiantes, sin que haya una asignatura alternativa ni la nota sea computable a efectos académicos. Aquest punt del Pacte d’Investidura del president del Gobierno s’ha acomplert plenament. Però no és nou, també en la LOE es va treure l’assignatura alternativa i la nota de Religió no va computar.

Amb aquest plantejament no es posa en dubte el dret dels pares a escollir la religió confessional per als seus fills, ni es qüestiona l’oferiment de la Religió confessional per part dels poders públics. Tampoc s’impedeix que siguin les jerarquies eclesiàstiques qui defineixin el currículum de la pròpia confessió religiosa. L’essència de la classe de Religió confessional, per tant, no es toca.

Comencem per l’Atenció Educativa. La llei diu que per als alumnes que no cursin la classe de Religió confessional els centres podran programar l’anomenada Atenció Educativa, no com una assignatura alternativa, sinó simplement com uns sabers. Apresa la lliçó del tractament de dita Atenció Educativa en la LOE en la qual no es va orientar per part de l’Administració el treball a fer, cada centre va tirar pel seu cap i això va comportar que algunes escoles i instituts oferissin als alumnes activitats com iniciació a la vela, parxís, o bé ampliacions o reforços d’altres matèries. Evidentment aquest desgavell va ser degut a una manca d’orientacions per part del Departament d’Educació, creant molta incomoditat a la inspecció educativa. Creiem que l’Atenció Educativa hauria de ser aquell espai dirigit a oferir als alumnes una descoberta del seu món interior, espiritual i cultural i de reconeixement dels propis orígens. Un espai que ajudés a configurar, amb l’aprenentatge d’un raonament ben estructurat, la pròpia identitat. Espai per treballar emocions i món interior. En definitiva, que ajudés a l’educació integral dels nostres alumnes.

Creiem que l’Atenció Educativa hauria de ser aquell espai dirigit a oferir als alumnes una descoberta del seu món interior, espiritual i cultural i de reconeixement dels propis orígens

Pel que fa al fet que la nota obtinguda en l’avaluació de la classe de Religió no computi per a segons quins efectes, és un tema poc rellevant. No hi ha cap família que opti per a la classe de Religió simplement perquè la nota computa per a la promoció de curs o per una beca… Altra cosa és que hi ha qui vol confondre a la ciutadania i diu que la Religió no és avaluable. Mentida! La Religió, com qualsevol altra matèria o assignatura és avaluable, té nota, i s’avalua segons uns criteris determinats curricularment i aplicats pel docent. La Religió, per tant, s’avalua. Només faltaria!

Un altre repte que té la classe de Religió en la LOMLOE és el desenvolupament d’un nou marc curricular. Un currículum elaborat coralment, participat per tots els estaments implicats, obert, ajustat a la realitat a través de les Situacions d’Aprenentatge, en diàleg amb altres matèries. Un currículum modern, inspirat en la doctrina del papa Francesc (Laudato Si, Pacte global per a l’Educació, Fratelli tutti) i també per les directrius europees (Consell d’Europa) i mundials (UNESCO), d’acord amb els vectors de la LOMLOE (Consciència global, qualitat de l’educació lingüística, enfocament competencial, benestar emocional, perspectiva de gènere i universalitat del currículum). Un marc curricular on els sabers bàsics entren en diàleg amb les altres matèries i són molt més digeribles, interessants i contextualitzats a la realitat dels nostres alumnes. Ajuda, per tant, a normalitzar l’assignatura.

Un marc curricular on els sabers bàsics entren en diàleg amb les altres matèries i són molt més digeribles, interessants i contextualitzats a la realitat dels nostres alumnes

Sí que hi ha hagut un canvi en la dotació horària pel que fa a la Religió. A Catalunya, el Departament d’Educació, ha assignat a la Religió els mínims que marca la LOMLOE. Amb això ha quedat igual la dotació d’Educació Infantil, ESO i Batxillerat i s’ha perdut mitja hora setmanal a l’Educació Primària. Creiem que és una mala opció, tant pels coneixements de la Religió confessional, però també perquè es perd una oportunitat que, a través de l’Atenció Educativa, els alumnes que no opten per la classe de Religió puguin  rebre aquesta Atenció Educativa que ben guiada hauria de ser molt profitosa.