Tenim la Vida assegurada per sempre. La festa de l’Assumpció de la Mare de Déu n’és l’anunci joiós. Una dona, Maria de Natzaret, se’ns ha avançat a viure allò que tots anhelem: la vida plena participant per sempre de l’Amor de Déu. Ho diem des de la fe perquè ella ha estat associada a la victòria de Crist sobre el mal, el pecat i la mort. El triomf de Crist és el triomf de Maria i de l’Església. Com en una cordada d’alpinistes, ella ha arribat la primera a la cima i nosaltres hi seguim enganxats. Agafats a ella, l’arribada és segura!
En Maria, la Mare, celebrem el triomf de Crist del qual ja participa la seva mare i mare nostra. Assumpta al cel, és elevada a la gloria per estar unida sempre al seu Fill Jesucrist i per fer-nos veure el camí que ja tenim traçat si, com ella, ens mantenim fidels a la vocació a la qual hem estat cridats, seguint Jesús i fent vida de la nostra vida el seu Evangeli.
Contemplant Maria en la festa de l’Assumpció, ens veiem implicats com a Església en el misteri de la salvació que se’ns ofereix. Salvació de què? Salvació d’aquella força hostil —la força del mal— que apareix superior a nosaltres i fa estralls per dur-nos a la perdició, a la frustració total. L’Assumpció de Maria ens dona la notícia que Déu no sols no vol permetre la destrucció a la qual estem exposats, sinó que ens obre a l’esperança d’una salvació definitiva gràcies a la resurrecció del seu Fill, ja verificada en la de la seva mare, Maria, la plena de gràcia. Maria i l’Església, nosaltres, units per la mateixa promesa i agraciats pel mateix do de la Vida.
L’Assumpció de la Mare de Déu ens convida a orientar la nostra mirada esperançada cap a Déu, però amb la convicció que el nostre treball a favor de l’establiment del seu Regne sigui més i més visible en el millorament de les condicions de vida de la nostra societat. La pregària del Magníficat és el resultat d’haver arribat a aquest punt. «Acollint aquests sentiments del cor de Maria, de la profunditat de la seva fe, expressada amb les paraules del Magníficat, els deixebles de Crist són cridats a renovar en si mateixos, cada vegada millor, la consciència que no es pot separar la veritat sobre Déu que salva, sobre Déu que és font de tot do, de la manifestació del seu amor prefe- rencial pels pobres i els humils, que, cantat en el Magníficat, es troba des- prés expressat en les paraules i obres de Jesús. Maria, del tot dependent de Déu i orientada cap a ell amb l’impuls de la seva fe, és la imatge més perfec- ta de la llibertat i de l’alliberament de la humanitat i del cosmos» (CDSE 59).
