I va arribar el dia de la inauguraciódels nous serveis de l’Hospital de Campanya de Santa Anna.

Jo voldria resumir el que hem viscutdurant aquests mesos de la pandèmia amb una frase que feia servir sant Enric d’Ossó,el fundador de la meva Companyia de Santa Teresa de Jesús, quan va encomanar aGaudí la construcció del Col·legi de Ganduxer sense haver-hi gairebé diners a”les arques” dels seus estalvis: “Ha estat un ajuntament demiracles”, va dir quan va veure acabada la seva obra.

Això és el que podem dir en veure lesnoves instal·lacions de menjador, cuina, cambres de congelació, rentaplats, escalfaplats,i les d’higiene: lavabos, dutxes, rentadora industrial, assecadora…

Uns mesos vivint el present ipreparant el futur, sempre amb la vista posada en els més vulnerables.

Després de repartir dia rere dia mésde dos-cents lots de menjar a la gent que feia pacientment la cua delsindigents, veiem acostar-se una nova etapa que els polítics o els mitjans decomunicació han batejat amb el nom de “nova normalitat”. Si és quepodem considerar “normalitat” el fet de no tenir recursos necessarisper tenir un sostre i un menjar dignes. Ja es veia acostar-se aquesta novasituació de precarietat social que portaria a un augment de la indigència.

I vam començar a preparar-nosper a la situació.

Fins aquí els nostresdesitjos i la nostra voluntat de fer alguna cosa davant del canvi que venia. Peròres del que s’ha fet no hauria estat possible sense aquests “ajuntamentsde miracles” que són les aportacions generoses de molta gent, de ciutadanscompromesos amb aquesta “nova normalitat” o més aviat aquesta “novapobresa”.

Quantes mans anònimes, quantesbutxaques generoses, quantes i quantes aportacions de diferent mena d’unaciutadania que és capaç de generar en quatre mesos una obra que crèiem gairebéimpossible quan la contemplàvem en perspectiva. Però les utopies es fanrealitat quan moltes mans anònimes i molts cors generosos es posen en acció.

Des d’aquesteslínies, gràcies a tots i totes!