El text d’avui és sorprenent, alliçonador i actual. Jesús va passar per Samaria sabent que els jueus rebutgen qualsevol contacte amb els samaritans perquè els consideren pagans i pecadors. Els evangelistes, sobretot Lluc i Joan, presenten els samaritans de manera positiva: compassius, agraïts i convertits. Recordem la paràbola del bon samarità (Lc 10,25-37), el leprós guarit que dona gràcies a Jesús és samarità (Lc 17,11-19) i l’encontre de Jesús amb la dona samaritana que finalitza amb la conversió de molts samaritans (Jn 4,4-42). Però de seguida el text es concentra en el fet que Jesús va parlar amb una dona, quan la dona no tenia cap paper rellevant en la vida pública de Palestina en temps de Jesús. Havia de sorprendre, i molt, als deixebles, que Jesús es dirigís i parlés amb una dona. El text subratlla més vegades que Jesús parlava amb una dona que no pas amb una samaritana.
Si llegim de manera continuada els primers capítols de l’Evangeli de Joan percebem una progressió de la fe en Jesús per part dels qui l’escolten. Primer, la manca de fe dels jueus a l’episodi de la purificació del temple; en el capítol següent es parla de la fe inicial i inadequada d’un jueu, Nicodem, i, finalment, trobem la fe modèlica de la dona samaritana.
De la mateixa manera que moltes dones de l’Antic Testament tenen un paper fonamental en la formació del poble d’Israel i en la realització del projecte de Déu, la dona samaritana és cabdal per a la missió de la primitiva Església i, més concretament, a Samaria. És una deixebla. Molts creuen en Jesús pel que ella anuncia. La dona samaritana és el model de conversió d’una persona que no era creient.
A l’inici, la dona creu que Jesús és un jueu que li demana aigua. Després pegunta a Jesús si ell és més gran que Jacob perquè pot treure aigua del pou sense tenir res per a pouar. A continuació, la dona li demana l’aigua que Jesús li ofereix. Quan Jesús li revela que coneix la seva situació personal, ella li diu que és un profeta. Finalment, la dona fa l’últim pas i diu que ara sap que Jesús és el Messies que ella espera. El seu testimoni fa que molts samaritans d’aquell poble creguin en Jesús. Seguim també nosaltres el testimoni de la dona samaritana, tinguem el desig d’aquesta aigua viva que ens capgira la vida i ens porta a anunciar Jesús, les seves paraules i el seu amor.
