Andrew Parsons, president del Comitè Paralímpic Internacional en la Cerimònia d’obertura dels Jocs Paralímpics París 2024, ens ha fet veure que, en una època de conflictes mundials, d’augment de l’odi i de creixent exclusió, la igualtat d’oportunitats i la varietat de capacitats ens ajuden a reconèixer i viure la dignitat humana. Deixem que sigui l’esport l’element social que ens uneix, per això “celebram allò que ens fa diferents, demostram que en la diferència hi ha força, hi ha bellesa, i que la diferència serveix com una poderosa força per al bé”.
Que interessant escoltar aquestes paraules amb ressonància mundial, dites des d’una realitat aparentment plena de mancances físiques, però donant una lliçó d’humanitat i de venciment personal marcat per l’esforç de la superació constant i posant aquest valor com a solució per a molts conflictes i depressions. Quan l’esport és el mitjà, podem afirmar encara molt més que aquest és un camí vàlid per superar moltes altres mancances de tipus espiritual i ètic que ens impedeixen crear un clima sa de convivència i favorable a la pau.
El papa Francesc ja havia manifestat aquest desig al començament dels Jocs Olímpics i Paralímpics: “Esper que siguin per a tots els qui hi acuden de tots els països del món, una ocasió imperdible per descobrir-se i apreciar-se, per enderrocar prejudicis, per fomentar l’estima allà on hi ha menyspreu i desconfiança, i l’amistat on hi ha odi. Els Jocs Olímpics són, per la seva pròpia naturalesa, portadors de pau, no de guerra.” L’Església sempre ho ha vist així, i encara més si es tracta d’estar al costat dels més desfavorits, com ho fa Jesús. Per això, obrim el cor a tothom.
