Estrenem “Amb veu de dona”, una nova secció mensual de Càritas Catalunya. I ho fem entrevistant Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona des del juny de 2016, veïna de Fornells de la Selva, localitat gironina on va començar a col·laborar amb Càritas com a voluntària fa uns vint anys.
Cada any, de l’1 de setembre al 4 d’octubre, té lloc el Temps de la Creació, una celebració mundial de pregària i acció per protegir la nostra casa comuna que enguany té com a lema “Que la justícia i la pau flueixin”. Com viu aquest Temps de la Creació?
Aquest estiu, passejant per un prat del Prepirineu va aflorar en mi la pregària : “Bon Déu, no permetis que la humanitat destrossem la bellesa de la Natura; que els governs tinguin el seny d’aplicar les mesures correctores urgents i nosaltres com a ciutadans els recordem l’obligació que tenen”.
En la Laudato Si’ es ressalta que “no hi ha dues crisis separades, una d’ambiental i una altra de social, sinó una sola i complexa crisi sòcio-ambiental. Les trajectòries per a la solució requereixen una aproximació integral per a combatre la pobresa, per a retornar la dignitat als exclosos i simultàniament per a protegir la natura” (139).
I nosaltres, des de Càritas, vam prendre més consciència que treballar per la Justícia Social no la podem separar de la mirada ecològica, sostenible. La celebració del temps de Creació és un nou recordatori d’aquest treball integrat que fem durant tot l’any.
Quines accions fa Càritas per protegir la casa comuna? Què fa per la justícia social?
Des d’ECOSOL que és l’empresa d’inserció de Càritas Diocesana de Girona, facilitem la inserció laboral de persones que es troben en situació de vulnerabilitat social. Com tota empresa busquem que econòmicament sigui rendible, mantenint criteris de qualitat en la prestació de serveis i la gestió però amb un desenvolupament sostenible a nivell mediambiental, econòmic i social. Impulsem l’economia circular i reconeixem l’economia col·laborativa en el sistema econòmic actual.
Càritas ens organitzem per programes per treballar de forma ordenada per la Justícia Social, en la que la defensa dels drets fonamentals de la persona en són la base. Busquem la causa de les dificultats de les persones per poder-se inserir a la societat i les visualitzem perquè es puguin buscar sortides conjuntes, més enllà del que nosaltres podem pal·liar.
Dins l’acollida molts dels projectes a més d’orientar, intenten situar les persones en la comunitat que és el lloc on s’estableixen de forma natural les xarxes de suport i d’ajuda: per exemple els TALC, que són tallers d’acollida lingüística i cultural, els horts comunitaris, els espais en cor…
Mentre la persona fa camí per sortir-se’n, acompanyem en la cobertura de necessitats bàsiques, en les necessitats formatives, en assessorament jurídic per les persones immigrades sense recursos, en orientació i inserció laboral.
Càritas també som sensibles a la soledat no desitjada i, des de fa uns anys, acompanyem persones grans que es troben en aquesta conjuntura. Així com també tenim projectes per acompanyar persones que es troben en dificultats en l’habitatge, agreujat des de la crisi del 2009.
Tots aquests programes que acabo de citar, de forma transversal, tenen la sostenibilitat en el sentit ampli inclosa.
Aviat començarà el nou curs escolar. Vostè, que ha estat professora de secundària, quins creu que són els reptes més urgents que es plantegen a nivell educatiu a Catalunya?
El primer que cal fer és “no polititzar l’educació”. Fa molt de temps que es parla d’un pacte a nivell educatiu. Actualment, pel que fa a l’educació Secundària, tenim el repte de la gestió del malestar de molts adolescents que es trasllada als centres educatius. Els recursos formatius, organitzatius, humans i econòmics són urgents.
Els infants i joves de Catalunya tenen garantit uns mínims, però encara és una utopia que tots els infants parteixen del mateix esglaó, en el punt zero de l’escala de desenvolupament educatiu. Les desigualtats econòmiques i culturals hi són presents i condicionen les oportunitats de creixement cognitiu , d’habilitats… En una societat en la qual la diversitat és constitutiva, si no hi ha els recursos, es fa molt difícil personalitzar la formació.
Com s’ajuda des de Càritas els infants de famílies vulnerables?
Per experiència tots els infants i joves que fracassen a nivell escolar ho viuen malament i ho expressen amb un malestar més o menys visible… a vegades de forma violenta. Està provat que quan s’ajuden a superar les exigències escolars i es té èxit, l’autoestima millora i les coses flueixen d’una altra manera.
Què fa Càritas Diocesana de Girona? Càritas està compromesa a millorar l’accés a l’escola per als infants i adolescents desfavorits. L’objectiu també és reduir el nombre d’abandonaments escolars prematurs. Com que l’educació primària no és una base suficient per garantir la vida, Càritas també promou la capacitació professional. Es tracta de promoure com més aviat millor els infants de famílies desafavorides, perquè puguin entrar a l’escola sense acumular retards que són gairebé impossibles de recuperar.
En els nostres projectes d’infància, joves i Família acompanyem uns 1.032 infants i joves (memòria 2022) fent que el 78,28% dels participants millorin o es mantinguin en positiu en els aprenentatges socioeducatius.
“Es tracta de promoure com més aviat millor els infants de famílies desafavorides, perquè puguin entrar a l’escola sense acumular retards que són gairebé impossibles de recuperar”
Com estan vivint les entitats de l’Església a la diòcesi de Girona la llarga espera pel nomenament del nou bisbe?
El bisbe de la diòcesi presideix el Consell Diocesà de Càritas que es reuneix cada tres mesos. Nosaltres podem dir que ho estem vivint des d’una espera activa, ja que cadascú està en el seu lloc, treballant de forma responsable.
I, ja per acabar, quin creu que ha de ser el paper de la dona en l’Església?
A Càritas Diocesana de Girona som 2.160 persones voluntàries (memòria 2022) que treballem en equips organitzats, conjuntament amb els consiliaris i les persones tècniques contractades. De les 2.160 , el 73% som dones. Per tant, les dones estem ja de forma activa en l’església.
Quin ha de ser el paper de la dona en l’Església? Veig les dones com a facilitadores del camí sinodal que en aquests moments tota l’església universal està reflexionant. La nostra societat entén el lideratge compartit i el treball en equip com el mitjà més equànime per avançar i, les dones en general, ens sentim més còmodes en aquest estil del que l’església ha d’anar impregnant-se…, des de l’escolta, tot facilitant els espais on es pugui donar la participació de les dones i dels homes en tots els àmbits de presa de decisions que sigui possible.
A més, crec que la dona pot tenir un paper rellevant a l’hora d’ajudar a formular-nos la pregunta sobre “el sentit” de qualsevol proposta, acció, reflexió… per contrarestar el nihilisme que ens afecta en la societat postmoderna.
