El mes de juliol acaba amb la Jornada Mundial dels Avis i la Gent Gran. Andalusia ha organitzat actes importants dedicats als avis i, en general, a la gent gran, seguint així el vers del salmista: “En la vellesa no m’abandonis” (Salm 71,9). Després de la lectura del missatge del papa Francesc, he gosat confeccionar un decàleg per als avis, escollint-ne els missatges principals.

Primer, “no deixem de mostrar la nostra tendresa als avis i als ancians de les nostres famílies”.

Segon, “visitem els qui estan desanimats o que ja no esperen que un futur diferent sigui possible”.

Tercer, “a l’actitud egoista que porta al descart i a la soledat, contraposem-hi el cor obert i el rostre alegre de qui té la valentia de dir ‘no t’abandonaré!’ i d’emprendre un camí diferent”.

Quart, “els avis i la gent gran no són ‘sobres de la vida, ni deixalles a llençar’, ells són ‘trossos valuosos de pa que han quedat sobre la taula de la nostra vida’”.

Cinquè, “els avis i la gent gran ens poden nodrir amb una fragància que hem perdut, la fragància de la misericòrdia i de la memòria”.

Sisè, “els avis i la gent gran ens han ‘custodiat’ al llarg de les etapes del nostre creixement, ara ens toca a nosaltres ‘custodiar’ la seva vida, estar atents a les seves necessitats”.

Setè, “els avis, avui, tenen fam de nosaltres, de la nostra atenció, de la nostra tendresa, de sentir-nos a prop”.

Vuitè, “aprenguem a ‘aturar-nos’ davant d’ells, a reconèixer-los, a escoltar-los. No els descartem mai”.

Novè, “aprenguem a compartir el temps amb ells. En sortirem millors”.

Desè, “no oblidem el poeta que he esmentat tan sovint: ‘El que l’arbre té de florit viu del que té sepultat.’ Tota la bellesa que té una societat està relacionada amb les arrels dels ancians.”

Val la pena repassar a poc a poc aquest decàleg elaborat amb frases del papa Francesc. Des de la riba de la fe, la vellesa és el temps de l’adoració agraïda. Benet XVI ens va dir que “és bonic ser ancià!”. I Amando Nervo va cantar la vellesa amb aquests versos: “Muy cerca del ocaso, yo te bendigo, vida. / Amé, fui amado, el sol acarició mi faz. / ¡Vida, nada me debes! ¡Vida, estamos en paz!”.