Avui molts, dins i fora de l’Església, es pregunten si lateologia de l’alliberament (TA) continua vigent. Aquest corrent teològic tinguéla seva eclosió als anys setanta i vuitanta. Els bisbes de la conferència deMedellín (1968) i els teòlegs de l’alliberament (amb Gustavo Gutiérrez alcapdavant) subratllaren l’opció preferencial pels pobres: calia entendre’ls,acompanyar-los, veure el món a través dels seus ulls i aprendre d’ells. Eldesheretat fou vist com a subjecte de creativitat i de transformació, no solsobjecte de caritat i de justícia. Sorgiren les comunitats cristianes de base,que l’episcopat de Medellín va definir com «el primer i fonamental nuclieclesial» i «factor de promoció humana i desenvolupament». I el que LeonardoBoff va anomenar «eclesiogènesi: les comunitats de base reinventen l’Església».La TA, en les seves diferents formes, per a molts catòlics fou un revulsiu,molts allunyats hi simpatitzaren i d’altres tornaren a la vivència eclesial dela fe.
Posteriorment el cardenal Ratzinger, prefecte de laCongregació per a la Doctrina de la Fe, en el document Instrucció sobre algunsaspectes de la TA (1984) va desaprovar l’ús acrític de categories marxistes: elfet de no distingir entre el materialisme històric i el materialisme dialèctici la lluita entre classes amb les seves tràgiques conseqüències. Però mai no vaposar en dubte l’opció pels pobres. És més, en un altre document titulatInstrucció sobre l’alliberament (1986) va subratllar l’arrelament bíblic delsplantejaments teològics liberacionistes. S’hi ha referit el mateix Francesc enuna entrevista recent a El País (22/01/2017) on ha reiterat el refús del’anàlisi marxista.
Avui el context ha canviat però les desigualtats continuen.Emergeixen nous imperialismes. Ha crescut el pentecostalisme i s’han incorporatnoves lluites populars com l’ecoteologia (la conservació de la casa comuna).Continua vigent la idea d’una Església més horitzontal i amb un majorprotagonisme del laïcat. A més, la TA va néixer a Amèrica, i avui el 49% dels catòlicsdel món viuen en aquell continent i al capdavant de l’Església hi ha unsud-americà. Una derivació de la TA, la «teologia del poble», va marcar JorgeMario Bergoglio que, sent arquebisbe de Buenos Aires, va impulsar l’enviamentde sacerdots a barris marginals, les Villas Miseria. Ja de Papa, el fet d’haverescollit el nom de Francesc, la seva senzillesa, els atacs als excessos del’economia liberal, les continuades referències a la cultura del descart i laseva frase: «Com voldria una Església pobra i per als pobres», va motivar queels sectors catòlics partidaris de l’alliberament s’identifiquessin aviat ambels seus plantejaments.
Per això hi hem volgut dedicar el Primer Pla, elaboratpel nostre redactor Joan Andreu Parra, amb aportacions molt suggeridores sobreuna temàtica tan viva.
