Enguany fa setze segles de la mort de sant Jeroni, ques’adormí en la pau del Senyor el 30 de setembre del 420, als setanta-vuit anysi que ha passat a la història com el gran traductor dels llibres bíblics. Enaquesta avinentesa, el Papa ha signat una carta apostòlica on estimula acultivar un «amor viu i suau» envers la Sagrada Escriptura. Hi resumeix labiografia de Jeroni, detalla els esforços perquè la Bíblia sigui cada vegadamés accessible als fidels i afirma que el seu estudi «es va revelar com unesforç fet en la comunitat i al servei de la comunitat, model de sinodalitat tambéper a nosaltres, per al nostre temps i per a les diverses institucions culturalsde l’Església». La carta aposta per «una formació bíblica estesa a tots elscristians perquè cada un sigui capaç d’obrir el llibre sagrat i extreure’n els fruitsinestimables de saviesa, esperança i vida».
Francesc explica la predilecció de Jeroni per la vidacomunitària, el seu desig de viure amb els amics i de fundar comunitatsmonàstiques tot perseguint l’ideal cenobític de la vida religiosa que veu elmonestir com a «lloc d’entrenament» de formació de persones que s’han fet lesmés insignificants de totes per merèixer ser les primeres, felices en lapobresa i capaces d’ensenyar amb el propi estil de vida. Diu que «Jeroni vatrobar en l’estudi un mitjà per arribar a Déu i així la seva formació clàssicaes va ordenar a un servei més madur a la comunitat eclesial». Subratlla tambél’ensenyament que va dedicar a les dones, deixebles seves, a qui arribar apermetre que poguessin llegir i cantar els Salms en la llengua original, cosainaudita per a l’època. Explica com oferia als altres el seu treball de traducciói crítica: «Era un do davant de tot pels amics a qui demanava que llegissin lesseves obres amb ulls amicals més que crítics, i després pels seus lectorscontemporanis i de tots els temps».
Properament a Catalunya Cristiana publicarem el treballatproemi que el Dr. Armand Puig, excel·lent biblista, ha fet de l’edició delssalms en hebreu-grec-llatí-català. Explica com Jeroni elabora una traducciófluida i entenedora dels llibres bíblics, amb un llatí expressiu però noafectat, genuí però no preciosista, popular però no col·loquial.
En la carta 57, escrita l’any 395 i adreçada al seuamic Pammaqui, patrici romà, Jeroni explica que el seu mètode de traducciós’inspira en Ciceró i subratlla que les paraules d’una llengua no s’han detraduir literalment a l’altra, sinó que cal traslladar el pensament de lallengua d’origen a les modalitats de la llengua de destinació. Un estil bencontemporani de fer.
