Estem culminant l’Any Cardenal Vidal iBarraquer en commemoració dels 150 anys del seu naixement a Cambrils i dels 75anys de la seva mort exiliat a la cartoixa de Valsainte de Friburg (Suïssa).Però enguany, i el vinent també, se celebren aniversaris d’altres datessignificatives de l’anomenat Cardenal de la Pau, com els 40 anys del retorn deles seves despulles o els 100 del seu nomenament com a arquebisbe de Tarragona.Cal no oblidar que ara en fa també cinquanta que el P. Miquel Batllori, amb lacol·laboració de Víctor Manuel Arbeola i sota els auspicis editors deMontserrat, va començar un treball de recerca sobre els textos inèdits delcardenal que va cristal·litzar en l’edició de la magna obra Arxiu Vidal iBarraquer, Església i Estat durant la Segona República Espanyola 1931-1936. Pertotes aquestes efemèrides i per la importància de la seva figura, el programas’allargarà durant l’any 2019 amb activitats de tota mena dirigides a diferentspúblics.
Quina és la vigència de Francesc d’Assís Vidali Barraquer? Mn. Manuel M. Fuentes, historiador i director de l’Arxiu HistòricArxidiocesà de Tarragona, sosté que fou un bisbe amb una gran capacitatnegociadora amb la República (1931-1936), segurament fruit de la seva formaciójurídica. Abans però de la Guerra Civil, el cardenal —d’acord amb la DoctrinaSocial de l’Església dels papes Lleó XIII i Pius XI— ja havia defensat lano-submissió de l’Església al poder civil. També va promoure i potenciar unapastoral molt més renovadora i europea (exercicis parroquials, fejocisme,etc.).
Els seus biògrafs avalen que Vidal i Barraquersempre va actuar segons l’imperatiu de la seva consciència. Amb l’exili fins ala mort va ensenyar que la dignitat i la coherència comporten un preu. I vatreballar per la pau, també a nivell internacional. Quan la guerra semblava jatotalment decidida envers els militars rebels, va recordar a Franco que fins itot aquesta tenia regles: no es podia allargar innecessàriament i no podiasotmetre la població civil a una crueltat indiscriminada i sense mesura.
El Dr. Ramon Corts, en la Miscel·lània d’Homenatge alCardenal Martínez Sistach, afirma que ja el 1928 Vidal i Barraquer distingiamolt bé entre nació, nacionalitats i estat i ho feia per poder mantenirCatalunya dins Espanya conservant la seva identitat. No anava en contra de lamonarquia, però es va tornar crític envers Alfons XIII perquè s’havia entregata les mans de Primo de Rivera. Corts parla d’un catalanisme «pastoral» i«cultural» en el cardenal que rebutjava el cesaropapisme i l’espanyolització. Iconclou que Francesc d’Assís Vidal i Barraquer podria ser considerat confessorde la fe i el primer en esperit d’aquell seu presbiteri martirial.
