En la VIII Jornada Mundial dels Pobres, celebrada aquest diumenge, el Papa ha centrat l’homilia en dues realitats: angoixa i esperança, “que sempre estan combatent dins del nostre cor”.
Segons Francesc, l’angoixa és un sentiment estès en una època “on la comunicació social amplifica els problemes i les ferides, i fa que el món sigui més insegur i el futur més incert”. En aquest sentit, ha subratllat que “si la nostra mirada es limita només a la narració dels fets, prevaldrà en nosaltres l’angoixa”.
Davant la realitat de fam, pobresa o guerra, hi ha el risc “d’enfonsar-nos en el desànim i deixar passar inadvertida la presència de Déu dins del drama de la història”, ha reconegut el Pontífex.
Per això, ha insistit a no deixar-se endur per la inèrcia i pensar que no s’hi pot fer res: “Si ens deixem endur per aquest pensament, la fe cristiana es redueix a una devoció passiva, que no incomoda els poders d’aquest món i no produeix cap compromís concret en la caritat.”
Per a Francesc, la presència de Jesús en aquestes realitats encén l’esperança i descobrim “l’amor de Déu que es fa proper, que no ens abandona, que actua per a la nostra salvació”.
PAPA FRANCESC
“On sembla que només hi ha injustícia, dolor i pobresa, justament en aquest moment dramàtic, el Senyor s’apropa per alliberar-nos de l’esclavatge i fer que la vida resplendeixi”
Com ha explicat el Papa, la nostra vida “impregnada de compassió i de caritat es torna un signe de la presència del Senyor, sempre proper al patiment dels pobres, per guarir-ne les ferides i canviar-ne la sort”.
En un altre moment de l’homilia ha cridat a no oblidar que “l’esperança cristiana que ha arribat a la seva plenitud en Jesús i es realitza en el seu Regne, necessita del nostre compromís”; necessita “una fe que operi en la caritat” i “cristians que no es facin els desentesos”.
Això implica fixar-se en els grans problemes de la pobresa global però també en “el poc que tots podem fer en la quotidianitat: amb el nostre estil de vida, amb l’atenció i la cura de l’ambient on vivim, amb la recerca constant de la justícia i compartint els nostres béns amb els més pobres”.
Reflexionant sobre l’almoina, ha preguntat: “Tu toques les mans de les persones o els llences la moneda sense tocar-les? Tu mires als ulls a la persona a la qual ajudes o mires cap a una altra banda?”
Al final de l’homilia, Francesc ha llançat una crida urgent a l’Església, als governs i a les organitzacions internacionals a no oblidar-se dels pobres i ha recordat que la veritable identitat de l’Església es construeix en la mesura en què se serveix els més necessitats.
Com ha és habitual en aquesta jornada, després de la missa, el Pontífex ha dinat amb 1.300 persones pobres. Durant aquesta setmana també s’ha instal·lat una clínica mòbil a la plaça de Sant Pere que ha ofert assistència sanitària i vacunes gratuïtament als necessitats.
