El papa Francesc ha visitat la Pontifícia Universitat Gregoriana a causa de la reestructuració recent que ha fusionat les tres principals institucions acadèmiques jesuítiques de Roma en una: el Pontifici Institut Oriental, el Pontifici Institut Bíblic i la Pontifícia Universitat Gregoriana.

Per no ser “deixebles de la coca-cola espiritual”, cal formar-se, cal tenir cura personal, per no caure en un intel·lectualisme narcisista, ha dit el papa Francesc en la seva llarga lectio magristralis, pronunciada davant les autoritats i els estudiants de la universitat.

El Papa ha explicat la “història interessant” d’un professor que un matí va trobar buida la sala on feia les classes, i se’n va adonar només un cop arribat a la càtedra.

A fora hi havia un cartell: “Aula ocupada per l’Ego desmesurat. No hi ha lloc lliure.” Una broma dels estudiants. “Quan manca el cor, es veu…”, ha comentat el Papa. Per això, l’ensenyament i la ciència han de tenir per principi el diàleg del cor, on el cor parla al cor.

Només el cor sap acollir i donar una pàtria, deia Romano Guardini. És el que passa amb la multiplicitat d’estudiants provinents de tots els llocs del món que van a estudiar a Roma.

Els inicis de la Universitat Gregoriana són modestos. Es remunten a l’any 1551, quan sant Ignasi de Loiola, amb un petit grup de jesuïtes, va establir a Roma una “escola de gramàtica, d’humanitat i doctrina cristiana”. Una escola gratuïta, el Col·legi Romà, que obeïa l’ideal de ser un hospital que acollia els pobres i els malalts.

L’ensenyament avui s’enfronta a grans reptes, i n’és un considerar l’impacte de la intel·ligència artificial: cap algoritme no podrà substituir la poesia, la fantasia, l’amor i la ironia

Un ensenyament veritable no té dreceres, perquè arriba a formar persones íntegres i autèntiques. “Els estudiants necessiten descobrir la força de la fantasia, veure germinar la inspiració, entrar en contacte amb les seves emocions i saber expressar els seus sentiments”, ha destacat Francesc.

És la gratuïtat la que educa sense manipular, la que promou el creixement i la imaginació. En un món que sembla que ha perdut el cor, serveix la universitat que no tingui por de la fantasia de l’amor.

A Roma es viu una meditació contínua sobre allò que passa i allò que dura. El món està en flames per la bogeria de la guerra, la promesa de la salvació està ferida. Però Jesús ha passat revelant la mansuetud de Déu. Cal desarmar les nostres paraules: “Paraules manses, si us plau.”

En aquesta Universitat cal generar una saviesa que no sigui la de paraules abstractes, la saviesa que és capaç de tocar la carn dels pobres i de tacar-se amb el fang. Per molts segles les ciències sacres han mirat des de dalt cap a baix.

Ara és el moment de ser humils, de no tenir la pretensió de saber-ho tot. Menys càtedra i més taules sense jerarquies. Cal transformar l’espai acadèmic en una casa del cor

El cor és necessari a la universitat perquè sigui un lloc de diàleg. Per això cal desarmar-se, desarmar els pensaments, desarmar les paraules, que no hi hagi un diàleg de dalt a baix. El diàleg de la història ha de ser compassiu de l’avui i respectuós de l’ahir.

Evitar els laberints intel·lectuals

La gràcia fonamental que subjau a la Universitat Gregoriana té un nom: sant Ignasi de Loiola. Ell va ensenyar a viure en un discerniment continu, capaç de reviure la doctrina que tants cops acaba sent una peça de museu.

La missió de la Gregoriana es pot encarnar en una paraula: diaconia, que construeix ponts entre la cultura i el món, diàleg entre les diferents ciències i formes de pensar.

És molt bonica la imatge del laberint. En un laberint un es confia a qui mira des de dalt, mai no es pot sortir sol. És reconfortant l’ensenyament de sant Basili sobre l’Esperit Sant: Ell és l’harmonia, i la universitat ha de ser una harmonia de veus, la simfonia de la qual només pot ser feta per l’Esperit.

L’estil de la universitat no és l’estil tirànic de les ideologies, és un estil sinodal. Per a sant Ignasi, les cases d’ensenyament eren casa del cor. Al final sant Ignasi ens ensenya que tot s’ha de demanar amb pregària insistent, no amb el fruit de l’esforç humà.

“Com va la teva relació amb el Senyor; la teva pregària és merament formal, o no n’hi ha?” La universitat ha de ser la casa del cor. Sant Francesc Xavier tenia el desig d’anar per totes les universitats per sacsejar els acadèmics i fer-los sortir de les aules per tornar-los missioners.

I ha de ser també una casa de l’humor: cal no perdre el sentit de l’humor. No és el molt saber el que sadolla l’ànima, sinó el sentir. Cal evitar els laberints intel·lectuals, dels quals no es pot sortir.

El Papa ha conclòs, entre l’aplaudiment càlid de la comunitat universitària, amb una invitació a conrear la veritable ciència que és assaborir el misteri.

Diferents Papes han estudiat a la Universitat Gregoriana, entre ells sant Pau VI, Joan Pau I, i també d’ella han sortit sant Òscar Romero i altres personatges il·lustres.