És creïble poder dir que Déu intervé en la nostra vida. Més encara, ens interessa saber de quina forma actua i inspira bones accions i bons comportaments imperats per l’amor. Per això, convé no posar-li obstacles, deixar-lo fer i que ens ajudi a passar de la por a la confiança, del dubte a la fe, del desànim a l’entusiasme, de la tristesa a l’alegria, de la frustració a l’esperança, de l’egoisme a l’amor, de l’individualisme a la comunitat, de l’aïllament a la comunicació. L’experiència de canvi cap a bé és ben realitzable, lluny de caure en el desencant, la mediocritat o la indiferència.
Com treure arguments per fer que tot això, a més de possible, sigui creïble? La força de l’argument és l’Església mateixa, el naixement de la qual i la seva història de més de vint segles compta amb la innegable presència de Déu mitjançant l’acció eficaç de l’Esperit de Crist Ressuscitat. Jesús ho havia promès i ho ha complert: “Quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a Samaria i fins a l’extrem de la terra” (Ac 1,8).
Se’ns parla també dels “fruits” de l’Esperit, un testimoni visible a descobrir. Aquests fruits evidencien la maduresa que supera tota frustració i són “l’amor, el goig, la pau, la paciència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud, la sobrietat” (Ga 5,22-23). I afegirà sant Pau: “Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit” (Ga 5,25). Estem davant l’alternativa: amb l’Esperit Sant o sense Ell. La festa de Pentecosta té aquesta nova projecció de vida que es converteix en proposta per ser acollida amb goig. L’alternativa queda servida: amb l’Esperit o sense Ell.
