Som com gotes en el mar, i en som ben conscients. Anem fent; cada gota suma. Això és l’important. Sabem que tot el que farem quan arribem a la frontera entre Ucraïna i Polònia serà poc. És un sentiment agredolç.” Són paraules de Mn. Joan Garcia de Mendoza, rector de la parròquia barcelonina de Sant Cebrià, que ha estat entrevistat pel periodista Joan Trias al programa Estel Migdia, de Ràdio Estel, en plena ruta humanitària, un cop passat el municipi francès de Montpellier.

Mn. Joan Garcia de Mendoza, que forma equip voluntari juntament amb José González, conductor professional d’ambulàncies i autocars; Oriol Carrió, pastisser i feligrès de la parròquia de Sant Cebrià, i l’empresari Joan Soler, és en aquests moments camí cap a Polònia.

Hem pogut, i volgut, dur a terme aquest servei solidari. Estem molt tocats davant de la situació tan tràgica que s’està vivint a Ucraïna. Amb el cor a la mà, tenim el propòsit d’ajudar el poble ucraïnès, que està patint molt. Entre tots quatre hi ha molt bon rotllo”, afirma mossèn Joan.

Està previst que el viatge d’aquest comboi d’agermanament, format per dues ambulàncies, que conté material sanitari, sigui de tres dies, entre 2.400 i 2.800 quilòmetres. Càritas diocesana de Barcelona i l’arquebisbat de Barcelona han posat en marxa aquesta iniciativa solidària. Les ambulàncies serviran per donar resposta a les persones que hagin estat ferides en el conflicte bèl·lic o que necessitin ser traslladades en un vehicle sanitari.

“El que més ens fa patir a nosaltres és que finalment no podrem entrar a Ucraïna”

MN. JOAN GARCIA DE MENDOZA

Estem coordinats —explica mossèn Joan— en tot moment amb mossèn Iurii, sacerdot diocesà de Barcelona d’origen ucraïnès que, arran de la invasió russa, ha decidit tornar al seu país natal per poder atendre les persones que es troben a primera línia. Ell ens fa les comandes que necessita. Essencialment, es tracta d’ajuda econòmica perquè és la millor manera d’optimitzar els recursos.”

Mossèn Joan reconeix, amb dolor, que “el que més ens fa patir a nosaltres és que finalment no podrem entrar a Ucraïna. Deixarem les ambulàncies a terra de ningú, entre una frontera i una altra”. I afegeix: “El que ens fa mal el cor és que nosaltres, que tenim passaport espanyol, ho tindrem fàcil per sortir. Preveient tot el que ens hi trobarem, certament serà dur i difícil. El sentiment davant d’aquesta situació serà molt complex.”

Cal posar en relleu la immensa onada de solidaritat que s’ha desencadenat a casa nostra amb motiu de la invasió russa a Ucraïna. “La ciutadania sol viure abstreta en ella mateixa. Això és un fet. Som una societat que viu immersa en la mecànica de la propaganda. Des del punt de vista comunicatiu, ha estat espectacular; la gent, davant del patiment del poble ucraïnès, ha respost molt bé. A la meva parròquia, per exemple, s’estan fent un munt d’iniciatives, gran part d’elles de manera silenciosa”, comenta Mn. Joan Garcia de Mendoza.