Els nostres pares, els nostres avis ens inculcaven tenir maneres, ser respectuosos. A l’escola recordo que ensenyaven les regles: demanar la paraula, esperar el torn per parlar, no insultar, discutir les idees però no ofendre les persones i moltes altres conductes, que consideràvem de bona educació.

Tots percebem que la bona educació, les formes i les regles de civisme es van perdent lentament. En aquesta pèrdua tots tenim responsabilitats, els pares, els avis, l’escola, la televisió, les xarxes socials i els polítics.

No cal preguntar pel carrer per saber que tots sense excepcions tenim l’opinió que els polítics estan tenint un comportament públic basat en l’insult, la mentida, la tergiversació del llenguatge i els conceptes per atacar l’oponent. Sembla que la seva estratègia és la de crispar la població i polaritzar-la per obtenir rèdits electorals. Ens mostren el principi que allò que importa és guanyar i que per guanyar totes les estratègies i els mètodes són bons i que, si perds electoralment, no s’ha d’acceptar el resultat, cal atacar l’oponent com si fos un enemic de guerra, que tu i la teva formació esteu ungits amb la veritat i que solament tu estàs legitimat per governar. Semblen mals perdedors.

Aquest clima és danyós perquè contagia els ciutadans, sobretots els joves, ja que veuen que els espais de diàleg són d’insult, no són espais de reflexió, on cada grup matisa el que creu que és millor per a la societat, no fan debat dels problemes que patim els ciutadans. Els espais polítics no estan servint per destensar i generar espais de diàleg i d’acords importants per a tots els ciutadans. Els polítics i les institucions són instruments d’educació ciutadana per a la democràcia. Ja sabem que tots els polítics no són iguals, però sembla que els polítics que triomfem són els més mal educats, els que més insulten, els que més crispen i que menys respecten les normes de convivència. A més, aquests protagonistes de les bronques i els insults fan com els nens, la culpa és dels altres.

La qüestió és si els polítics són un reflex de la societat, si és que la societat som així i els polítics es comporten com ho fa la societat. Personalment, he de dir que en l’ambient social en el qual jo em relaciono, els comportaments individuals i grupals no són com els dels polítics que veiem a la televisió.

Algú de nosaltres aplaudiria un polític educat, savi i de relacions respectuoses i cordials? Si no es canvia, tota la societat hi sortim perdent i la democràcia hi sortirà perdent.