La Confraria de Montserrat celebra 800 anys d’història i, amb aquesta avinentesa, organitza un pelegrinatge a Roma del 6 al 9 d’octubre. Entre les activitats programades, cal destacar l’audiència amb el papa Francesc, l’estrena d’una sardana per la pau que està component Valentí Miserachs, un concert de l’Escolania de Montserrat i l’ofrena floral i visita espiritual a l’església de la Mare de Déu de Montserrat a Roma. El cardenal Joan Josep Omella presidirà l’Eucaristia a Sant Pere del Vaticà i l’abat de Montserrat, el P. Manel Gasch, ho farà a Santa Maria la Major. El P. Joan M. Mayol, rector del santuari de Santa Maria de Montserrat, ens dona tots els detalls del pelegrinatge.

Quina és la importància d’anar en pelegrinatge a Roma amb motiu de l’aniversari?

Montserrat ha estat des de l’Edat Mitjana un santuari molt vinculat a la Seu Apostòlica. Les indulgències que ens va concedir Bonifaci VIII, per raó de la popularitat del nostre santuari, estan, juntament amb les de L’Aquila o d’Assís, entre les més antigues que hi ha; i Nicolau V va aprovar les constitucions de la Confraria el 1417. Ara que celebrem 800 anys de la seva Institució, hem volgut tornar a Roma per renovar aquest vincle que ha conformat la nostra història.

La irradiació de Montserrat com es fa sentir a Roma?

Montserrat és un santuari antic, és la primera advocació mariana d’àmbit universal. Amb una llarga història de devoció a Catalunya, s’ha estès arreu de la península Ibèrica, a molts llocs d’Europa, a Amèrica, a Austràlia, o les a Filipines, per dir els indrets que mantenen un cert contacte habitual amb el monestir. Això inclou també Roma, on hi ha una església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, que a més dona lloc al carrer on es troba. No són gaires els santuaris que donen nom a un carrer al bell mig de la Ciutat Eterna…

“Montserrat és un santuari antic, és la primera advocació mariana d’àmbit universal”

Una de les activitats destacades és l’audiència amb el papa Francesc. Com s’està preparant?

El papa Francesc s’ha preocupat d’una manera especial de promoure una pietat popular viva i acollidora; i la represa dels contactes amb tots els llocs montserratins ha fet que la Confraria emprengués una nova etapa a partir del 2015 que s’inscriu de ple dins d’aquesta proposta que el Papa va fer a tota l’Església. En aquest encontre amb ell volem agrair-li l’empenta que ha donat a la pietat popular i als santuaris en l’evangelització de la nostra societat per part dels laics cristians, i mostrar-li els fruits que l’antiga soca de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat està donant als nostres dies.

Quina és la implicació de l’Obra del Ballet Popular en l’organització del pelegrinatge?

L’Obra del Ballet Popular de Catalunya ha estat des de la seva fundació molt vinculada a Montserrat, i encara ara hi peregrina dos cops l’any fent-hi els seus aplecs més participats. Quan vam començar a pensar en aquest pelegrinatge a Roma hi vam voler donar un caràcter també cultural, i ens va semblar oportú de convidar-hi l’Obra del Ballet Popular.

Mons. Valentí Miserachs està component una sardana per la pau que s’estrenarà a Roma durant la peregrinació. Què ens en pot explicar?

La cultura catalana, d’arrels cristianes, té en la dansa nacional de la sardana una bella imatge simbòlica del missatge de pau, de festa i de fraternitat que conté l’evangeli, com expressa la coneguda sardana de la Moreneta: “Tota la muntanya es volta donant-se les mans, sardana de l’amor d’un poble de cristians…” La sardana és una dansa en què tothom es dona les mans, es balla fent una rotllana tan gran com gent hi vulgui participar. Amb el ball d’una sardana nova per la pau que s’ha encomanat a Valentí Miserachs, i que volem dedicar al papa Francesc, volem fer arribar des de Roma al món un cant d’esperança i alhora un prec perquè la pau, que és responsabilitat de tots, pugui ser una realitat per a tants germans nostres que sofreixen les conseqüències de la guerra.

“Amb el ball d’una sardana nova per la pau que s’ha encomanat a Valentí Miserachs, i que volem dedicar al papa Francesc, volem fer arribar des de Roma al món un cant d’esperança i alhora un prec perquè la pau”

Quins són els objectius més rellevants de la Confraria de Montserrat?

Des de la renovació dels contactes de la Confraria arreu del món, iniciats el 2015 amb l’aprovació de les noves constitucions, hi ha una quarantena de centres delegats que s’han constituït o renovat a Catalunya, i a diverses ciutat d’Espanya. A Amèrica llatina s’ha començat a Sao Paulo, al Brasil, però estem en contacte amb altres països com Argentina, Cuba i República Dominicana.

Continua havent-hi noves entronitzacions de la Mare de Déu de Montserrat?

La darrera entronització ha estat a la catedral de Girona, on l’abat emèrit de Montserrat, el P. Josep M. Soler, va entronitzar-la cloent així la commemoració del 75è aniversari de les festes del 1947 en què es va entronitzar la imatge de la Moreneta en el seu nou tron ofert pel poble català.

La majoria dels centres delegats que avui s’estan constituint arreu del món tenen la seva seu en una de les moltíssimes capelles i altars que al llarg dels segles s’han dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, cadascun amb una història particular de devoció i vincle amb el nostre santuari. I, efectivament, encara avui hi ha parròquies que, construïdes de bell nou, es dediquen a la Mare de Déu de Montserrat, o esglésies ja antigues que entronitzen la imatge de la Moreneta en alguna de les seves capelles. A Montserrat tenim un gran arxiu amb totes aquestes imatges, o amb gairebé totes, perquè encara ara tot sovint ens arriba informació d’algun lloc on no sabíem que hi havia devoció montserratina.

Recentment a Terrassa es va posar de nou una imatge de la Moreneta en una capella a la façana d’una casa, en un ambient de festa i joia popular seguint la tradició de tenir una majòlica o imatge de la Moreneta en l’exterior de moltes cases particulars com la que hi ha al carrer Tamarit, 126-128, o a la Casa Víctor Conill dels jardinets del passeig de Gràcia de Barcelona.