S’entén per voluntari aquell que dedicauna part del seu temps lliure a realitzar una acció al servei dels altres o dela comunitat en general, sense esperar res a canvi. Per aquest caire de serveii gratuïtat, dins de l’Església el voluntariat és un actiu important i en eltemps d’estiu això es posa encara més en relleu, especialment entre la gentjove. Ara quan parlem de persones en formació, és important que, a l’hora dedecidir quin voluntariat emprendran, hi hagi un procés de discerniment en elqual el jove se senti suficientment acompanyat i orientat. Els voluntaris hande disposar de la informació, la formació, l’orientació i, quan calgui, delsmitjans materials necessaris per a l’exercici de les funcions que se’lsassignin (Cf. Llei Estatal del Voluntariat 6/1996). Els voluntaris també han decultivar una sèrie d’actituds com l’amor, el respecte (la mirada atenta) il’acceptació de l’altre, sense discriminació. És important, i sovint s’oblida,que el voluntari, en el decurs del seu servei, ha de ser discret sobre elsafers de què tingui coneixement, és a dir, que ha de respectar, quans’escaigui, la confidencialitat de la informació rebuda i coneguda en la sevaactivitat voluntària. El voluntari ha de ser amable sense ser paternalista i noha de crear dependències. Tampoc no ha de fer del seu servei un afer meramentpersonal, ni acceptar regals o privilegis. És important que el voluntari tinguiun sentit de la justícia i de la igualtat, amb una preferència pels més dèbilsi necessitats.

Algú ha dit que tota l’Església és un granvoluntariat. Ara bé, la tasca dels voluntaris, que és insubstituïble, per serefectiva s’ha de saber harmonitzar correctament amb les funcions que exerceixende manera estable els consagrats i els professionals.