Fins i tot l’Assemblea del Sínode n’ha pres nota: molta gent busca i troba Déu a les xarxes socials. Els nous “apòstols” d’aquest entorn són els missioners digitals.

Al document de síntesi de l’Assemblea d’octubre del 2023, tot el número 17 es refereix a la “missió digital” de l’Església.

Però… existeix una “missió digital”? Té sentit entrar en uns àmbits tan carregats de frivolitat, banalitat, crispació? Val la pena dedicar persones, temps, recursos, a aquesta missió? Doncs sí, té sentit. Val la pena.

Per què? Perquè a l’entorn digital “habiten” milions de persones que configuren les seves opinions, les seves preferències, el seu aprenentatge, la seva vida de fe, precisament a les xarxes socials. Allà on hi ha les persones, s’hi ha de fer present l’Església.

I adonem-nos que, en el seu conjunt, els missioners digitals arriben a més persones que les que assisteixen a missa arreu del món. En aquestes xarxes, a través dels missioners digitals, es pregunta, es dialoga, es creix en la fe…

L’Església no pot restar ancorada en un estadi històric anterior; ha d’acompanyar el pas de la humanitat, “analitzant-lo tot i quedant-se amb els aspectes bons”, com aconsella sant Pau. I això suposa estar disposada a canviar, a transformar d’alguna manera la seva organització interna, les seves estructures, la seva activitat. Per exemple: especialitzant persones no només per ser a les xarxes escoltant les persones i anunciant l’Evangeli, sinó també perquè, a les parròquies, als centres juvenils, les congregacions religioses, sàpiguen acollir cara a cara els qui s’han apropat a l’Església a través de l’entorn digital. De vegades tenen categories mentals molt distants pel que fa al que l’Església proclama, però tenen set i es mouen per cercar l’aigua veritable.