La campanya de la renda ofereix als contribuents la possibilitat de marcar, dins de l’apartat de l’assignació tributària, la casella del sosteniment de l’Església i la d’altres fins d’interès social. L’Església canalitza a Espanya aquesta i altres fonts de finançament a través del programa Xtants. Recentment José María Albalad, director del Secretariat per al Sosteniment de l’Església i delegat d’Economia de l’arxidiòcesi de Madrid, va passar pels micròfons de Ràdio Estel per parlar sobre el tema.

Cal sensibilitzar més sobre l’autofinançament?

L’autofinançament el plantegem com una conseqüència. És a dir, per poder obtenir recursos propis en la quantitat necessària per desenvolupar la missió evangelitzadora de l’Església, hem de tenir un suport ampli social i de creients que confien en la nostra tasca, que són conscients del que l’Església és i fa 24 hores al dia, 365 dies a l’any. Fruit d’aquest coneixement sorgeix un compromís que es materialitza de manera diferent segons les persones i les seves possibilitats. Hi ha qui dona el seu temps com a voluntari, qui col·labora econòmicament amb una subscripció periòdica o amb les col·lectes, i els milers de persones que preguen diàriament: aquest és el primer pulmó de l’Església.

La campanya de l’Església per animar els contribuents a marcar la X en la declaració es va basar aquest 2024 en un vídeo sobre un viatge que van fer 15 persones que no posaven la creu a la casella. Després, la majoria va expressar la decisió de contribuir al sosteniment de l’Església. Com ho valora?

Certament, ha estat un aspecte nou i molt enriquidor tant per als viatgers com per a l’Església. És important la sensibilització, que la gent ens conegui com som, també amb les nostres virtuts i amb els nostres defectes, amb les nostres llums i amb les nostres ombres. Si hi ha ombres és perquè hi ha molta llum. El que hem buscat amb aquest viatge és ser Església en sortida, bastir ponts amb la societat, en concret amb aquells que no formen part de la vida de l’Església i que, fins i tot, tenen prejudicis o experiències realment negatives amb la institució, perquè no s’ha estat a l’alçada en un moment donat amb elles. L’experiència ha estat molt eloqüent: tres de cada quatre viatgers van canviar d’opinió i enguany han marcat la X. Alhora, s’han donat testimonis molt commovedors. S’ha viscut un doble viatge: exterior, on s’han visitat projectes espirituals i socials, però també interior, que hem viscut cada viatger i els organitzadors del viatge, perquè l’Església és present en tots els àmbits de la societat, molts d’ells assedegats d’esperança, de necessitat de suport, i això toca el cor humà.

“És important la sensibilització, que la gent ens conegui com som, també amb les nostres virtuts i amb els nostres defectes”

On van els diners que recapta l’Església?

Els diners que es reben de l’assignació tributària també fan un viatge, un recorregut propi. Cada contribuent que marca la X, un 0,7% d’aquests impostos va a parar a un fons comú, una guardiola, de l’Església a Espanya, i després es reparteix a totes les diòcesis espanyoles segons uns criteris de solidaritat que estableixen els bisbes. Bàsicament, es destinen a finançar l’activitat de l’Església en tres grans àmbits: l’anunci de la fe, la celebració de la fe i la vivència d’aquesta fe.

Catalunya està per sota de la mitjana espanyola en contribuents que marquen la X de l’Església, tot i que va ser la tercera comunitat autònoma que més recursos va aportar a la institució en el darrer exercici. Per què li costa més, al contribuent català, marcar la X?

La lectura positiva és que Catalunya se situa al podi de comunitats autònomes que més aporten a la guardiola comuna. Aquests diners que s’han aportat des de Catalunya són la clau per al sosteniment de l’Església. A més de l’agraïment, faig una crida a totes aquelles persones que no hi col·laboren per raons diverses perquè ho facin. És important recordar que marcant aquesta casella 105, la casella de l’Església de la declaració de la renda, no es paga més ni es retorna menys. L’únic que canvia és que si la deixes en blanc és l’Estat qui decideix on van aquests diners. Des del 2007 l’Església no rep un sol cèntim dels pressupostos generals de l’Estat, no té una partida fixa. Per tant, l’Església se sosté només gràcies a la col·laboració voluntària de creients i de persones de bona voluntat que ens volen donar suport. Sense aquesta col·laboració, l’Església no es pot sostenir. Si ningú marqués la X, l’Església rebria zero euros. És molt important, de cara a aquest sosteniment de l’Església, la pluralitat de fonts d’ingressos. És aquí on fem aquesta crida i aquesta sensibilització per dir que val la pena i per retre comptes de què fem amb tots aquests diners. Cal insistir en aquesta comunicació, no només en el pla institucional, sinó també personal, de cada catòlic, de cada cristià, a les seves xarxes, a la seva vida diària, etc. Aquesta és la grandesa de l’Església, que és la suma, som pedres vives.