Aquest mes de novembre ha començat amb la festa de Tots Sants, una memòria agraïda, molt familiar. Aferrat a aquest dia, el darrer d’octubre, hi ha la festa d’un sant jesuïta, Alonso Rodríguez, natural de Segòvia, exemple indiscutible d’una vida senzilla, viscuda en la quotidianitat de la porteria d’un col·legi, en el nostre cas, el de Montesión de Palma. Volia ser jesuïta i, a pesar de totes les dificultats i incomprensions, per voluntat de Déu ho va arribar a ser. Més encara, els qui l’admeten a ser religiós li arriben a dir: “A veure si aquesta vegada arribes a ser sant!” I, també, per voluntat de Déu, ho ha aconseguit, és sant!

Som davant d’una vida dura, difícil, però que tota ella transpira una presència que ve imperada pel desig de fer la voluntat del Senyor, expressió tan ignasiana que omplirà de sentit la seva vida. Tota una lliçó d’humilitat i de disponibilitat per servir i fer sempre la voluntat de Déu. Un principi de la “santedat” de sant Alonso el descobrim quan diu: “Us prometo que mai més en la meva vida faré la meva voluntat. Feu de mi el que vulgueu.”

Calcat de Jesús quan prega al Pare demanant-li que “no es faci la meva voluntat sinó la vostra” i passant per un moment de crisi, de dubte, d’angoixa. L’altre principi és la humilitat que va transformar en acolliment, en bondat, en bon tracte. En cadascú que entrava per la porta hi veia Jesucrist, i en ell la gent hi veia un àngel, sempre atent, caritatiu, obedient, prudent, pobre, una benaurança vivent. L’altre principi és la pregària. En ella hi troba la valentia i la disponibilitat en el servei, tal com ell mateix ho deia: “¡Ya voy, Señor!” Sempre aquest va ser el seu lema i estil de vida.