El 27 d’abril de 1947, avui fa 75 anys, la imatge de la Moreneta fou entronitzada en el seu nou tron, en una diada que va anar més enllà del seu sentit religiós i espiritual, ja que va ser també un acte de reconciliació nacional, de retrobament, a Montserrat, de persones que havien estat enfrontades per la guerra civil. Així, acompanyada de l’entusiasme de milers de catalans que omplien les places de Montserrat, la imatge de la Mare de Déu, després de la missa, va ser entronitzada en el tron de plata, ofrenat (per subscripció popular), pels devots de la Moreneta.

Com va dir el P. Josep Massot, monjo de Montserrat, “les festes de l’entronització de la Mare de Déu van ser aprofitades, sobretot a través de Josep Benet (que havia estat escolà), per fer la primera campanya pública en català”. Així, “amb l’excusa de l’entronització, es van poder fer centenars d’actes a tot Catalunya i també al País Valencià i a les Illes”. Per això el català, per primera vegada després de la guerra civil, tornava a ser emprat públicament amb una certa normalitat, amb la distribució de diverses circulars, tot i que es va prohibir, tant la propaganda radiofònica en català, com també la publicació de La Veu del Montserrat.

La idea d’ofrenar un tron a la Mare de Déu de Montserrat va sorgir del P. Adalbert Franquesa, sagristà major del santuari, un projecte que, amb escepticisme en un primer moment, va ser recolzat per l’abat Aureli M. Escarré.

El març de 1946, antics membres de la Federació de Joves Cristians de Catalunya crearen la Comissió Abat Oliba, amb Josep Benet i Fèlix Millet com a màxims representants d’aquesta entitat. Altres persones, de diferents tendències, unides totes elles per la catalanitat i el desig de reconciliació nacional, s’integraren també en la comissió, que tingué delegacions a les capitals de comarca i a les viles més importants del país. La comissió, que havia de preparar les festes de l’entronització de la santa imatge, va fer un treball ingent, enviant 100000 cartes i repartint un milió d’estampes. El text d’una d’aquestes estampes mostrava la idea de la comissió Abat Oliba, de com havia de ser la festa de l’entronització de la Mare de Déu, en un acte de reconciliació nacional: “Ningú no n’ha d’ésser exclòs d’aquesta festa de família, pensi com pensi, a menys que ell mateix se n’exclogués per odi als seus germans o per desamor a la seva Mare”. La comissió Abat Oliba volia que “aquell dia tots ens hi hem de trobar en la gran casa de la Mare, per oferir-li el símbol de la devoció i amor del nostre poble en el seu ric tron”.

La comissió Abat Oliba demanava que “els objectes i almoines per a aquesta gran obra” es lliuressin “a Montserrat o a Barcelona”.

El 8 de setembre de 1946 es va fer el primer acte solemne d’aquestes festes, ja que aquell dia la comissió Abat Oliba, a Montserrat, va fer ofrena simbòlica del nou tron, que va ser encomanat a diversos orfebres i escultors, sota la direcció de l’arquitecte Folguera i amb l’assessorament del pintor Josep Obiols.

La vigília del dia 27, corrues de gent pujaven la muntanya per vetllar Santa Maria. Així es renovava les antigues i tradicionals vetlles a la Mare de Déu, com ho testimonia el Llibre Vermell de Montserrat, que recull els cants que, en segles passats, els pelegrins cantaven a les vetlles. 

I va ser avui fa 75 anys, quan una multitud de catalans omplí les places de Montserrat per participar en la missa pontifical, després de la qual, Fèlix Millet va llegir la Visita Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, del bisbe Torras i Bages, una pregària d’una gran catalanitat. Després de la missa, la santa imatge, en processó, fou dipositada en el seu nou tron, des del qual la Verge Bruna ha acollit, al llarg d’aquests 75 anys, la pregària, les angoixes i les il·lusions de milions de pelegrins que passen per venerar-la.

A més del nou tron, els devots de la Moreneta també van ofrenar llànties votives (de viles, comarques, gremis i associacions), que a la basílica, són avui un signe agraït de la devoció a la Mare de Déu, i que amb la seva llum, fan presents les persones i les entitats que les van ofrenar.

L’entronització de la santa imatge desvetllà també un fort sentiment de catalanitat. Per això uns escaladors dels Grups Nacionals de Resistència, en un temps de dictadura i de repressió del català, van penjar una gran senyera al Gorro Frigi que es veié des de les places. Dues dones, Florència Ventura (esposa de Josep Benet) i Montserrat Martí (que havien comprat per separat, una, la roba vermella i l’altra, la groga) es van encarregar de cosir la senyera.

L’entronització de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, avui fa 75 anys, va transcendir el seu sentit espiritual i religiós, ja que va ser també un acte cívic i de reconciliació nacional. Quan les associacions culturals catalanistes havien desaparegut o havien estat prohibides, “només quedava Montserrat, que tenia el sentit total de poble”, com va dir Josep Benet, ja que “unia molta gent” i “representava la catalanitat, una esperança de futur”. Per això mateix feia possible “refer la convivència i la reconciliació”.

Que, Santa Maria, com diu la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, del bisbe Torras i Bages, ens hi ajudi perquè “mai no es desfaci aquest poble català, que Vós espiritualment engendràreu” i que ella aplegui “tots els seus fills amb cor de germans”.