Després de nou anys i mig al servei de Tortosa, Mons. Enrique Benavent es prepara per retornar a la seva diòcesi mare, València, d’on ha estat nomenat arquebisbe en substitució del cardenal Antonio Cañizares. L’inici de ministeri episcopal serà el 10 de desembre. En una entrevista al programa Sense distància, amb Ignasi Miranda, el bisbe Benavent reflexiona sobre els nou anys llargs que ha passat a Tortosa i la nova responsabilitat a València.

Com ha rebut aquest nomenament?

Amb un sentiment de gratitud envers el Sant Pare per la confiança que em demostra. Tornar a la terra i a la diòcesi pròpia és una gran alegria, però també és veritat que em causa una mica de dolor deixar Tortosa, on he passat nou anys llargs. Hi he fet arrels, hi tinc amics, és una diòcesi que estimo i a la qual m’he entregat de cor. Ara bé, les arrels humanes no ens han d’impedir anar on l’Església ens envia.

La diòcesi de València té moltes realitats d’Església presents a la societat, com la universitat catòlica, els diversos carismes, la Fundació Pauperibus… És com pujar en un tren en marxa.

Anar a un bisbat sempre és com pujar en un tren en marxa. Ens hem d’adaptar a la realitat que trobem i la diòcesi s’ha d’adaptar al bisbe. Certament, el tren de València és molt potent, ja que compta amb moltes institucions educatives, eclesials, molta població, moltes parròquies, moltes realitats eclesials noves. Ara bé, en la tasca de coordinació el bisbe no està sol, té ajudants, sacerdots, bisbes auxiliars, tantes persones que fan possible la vida de l’Església.

Quins són els grans reptes i objectius que es marca?

El gran repte d’avui és fer de l’Església una família de la fe, on les persones ens sentim unides per la fe en Jesucrist, perquè estimem l’Església. Que les diferències que pugui haver-hi entre nosaltres no arribin a convertir-se en divisions que ens enfrontin i que l’estima que ens tenim sigui més forta que les diferències. El gran repte avui és crear aquest ambient de vida eclesial, el desig de ser fidels a l’evangeli, de fomentar l’espiritualitat dels sacerdots i dels laics. Més que grans reformes estructurals, avui l’Església neessita una vida cristians senzilla, encarnada en la realitat, i des d’allí anar treballant en totes les estructures i totes les realitats que té l’Església.

Tortosa perd un pastor molt estimat. Quin missatge voldria transmetre als diocesans?

El primer sentiment meu és de gratitud, me’n vaig amb la sensació que he rebut molt més que el he que hagi pogut donar. He vist un testimoniatge de tants cristians que viuen la fe, uns sacerdots que s’esforcen per treballar pastoralment, per viure una comunió en el presbiteri diocesà. Tot això ha estat molt enriquidor. He visitat totes les parròquies de la diòcesi, tots els llocs on se celebra l’eucaristia. He intentat fer-me present a tots els llocs de la diòcesi.

Quins són els principals records que s’emporta?

M’agradaria destacar les tres trobades diocesanes que hem fet. També la celebració de l’Any de la Misericòrdia, que va ser una expeirència eclesial molt bonica. El mateix puc dir del procés sinodal en la fase diocesana, que s’ha viscut amb molta intensitat. Ha estat molt bonic comprovar que els diocesans, si bé pertanyen a terres catalanes i valencianes, se senten molt units, tenen un sentiment de diocesaneïtat molt arrelat. Quant a celebracions, voldria destacar les beatificacions del 30 d’octubre del 2021 i la reforma de la façana de la catedral, que es va inaugurar el 7 de maig passat, que és com la meva petjada en la història de la catedral.