“Estimar la pàtria és buscar el millor pels seus ciutadans, és afavorir que es puguin resoldre els conflictes per mitjà d’un diàleg sincer pensant en el bé comú i és, també, decidir el futur col·lectiu per mitjà de processos democràtics i pacífics.” Així ho ha manifestat el P. Josep M. Soler, abat emèrit de Montserrat, en l’homilia de la missa de celebració de la Diada Nacional de Catalunya. “Estimar la pàtria no és sols un sentiment, és un compromís que cal dur a terme segons les possibilitats de cadascú”, ha manifestat el P. Soler.

Com és habitual, excepte l’any del confinament, la basílica de Santa Maria del Mar ha acollit la missa de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, que organitza la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat des del 1886 “en sufragi i acció de gràcies pels defensors de les llibertats catalanes i per tots els patriotes que han lliurat la seva vida al servei de Catalunya”.

Aquell any s’anuncià la celebració d’una missa amb una esquela publicada al periòdic Lo Barcelonès. Aquesta missa va ser el primer acte públic de commemoració de l’11 de setembre del 1714. Havien passat 172 anys. Va ser una celebració plural i transversal.

Es tracta d’una tradició que només ha estat irrompuda durant la Guerra Civil o per prohibició governativa durant les dictadures. És l’únic acte religiós que es fa per la Diada.

La presidència de l’abat emèrit ha coincidit amb la celebració dels 75 anys de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat: “Aquelles festes participades d’una manera entusiasta per la gent d’arreu de Catalunya i la celebració central de Montserrat (extraordinària des de molts punts de vista), van ser un acte d’amor a Santa Maria i a la Pàtria després d’una persecució religiosa i d’una guerra fratricida i amb una dictadura que no respectava la pluralitat i els valors democràtics ni la identitat del nostre poble.”

Segons ha exposat el P. Soler, “l’amor a la pàtria és una concreció del manament que diu: estima els altres com a tu mateix (Mt 12, 29; cf. Catecisme, 2199)”, i ha dit que “els cristians hem de ser corresponsables en la recerca del bé comú d’aquesta realitat que és la pàtria, des del moment que el compromís cívic és part integrant de la vida dels deixebles de Jesucrist”. 

“Per això ­—ha continuat—, els cristians hem de treballar per créixer cada dia com a poble, unit en allò que és fonamental i plural en la diversitat d’opcions manifestades lliurement segons els valors i els processos democràtics. Hem de treballar per una societat justa i una convivència serena, per una economia equilibrada, per tal que tothom pugui trobar una feina digna. Hem de treballar, també, per protegir ecològicament l’espai natural del nostre país i transmetre a les generacions futures una natura neta i sana. Hem de treballar per conèixer, nosaltres mateixos i les noves generacions, la història del nostre poble i l’aportació que ha fet al conjunt dels altres pobles. Hem de conrear amorosament la llengua i parlar-la amb correcció; hem de conèixer la nostra rica literatura, que, juntament amb la història, ha forjat l’ànima del nostre poble. Hem de conèixer i enriquir els diversos àmbits de la cultura catalana i del folklore dels nostres pobles que són expressió de la nostra identitat.”

Perdó i alegria

Juntament amb el terme “Pàtria”, l’homilia de l’abat emèrit de Montserrat també ha reflexionat sobre dues paraules més: que s’han escoltat en les lectures: Perdó i Alegria. Pel que fa a la primera, ha recordat que “Déu estima tant que no menysprea mai un cor penedit”. I pel que fa a l’alegria, ha convidat “a alegrar Déu corresponent a la seva amistat, a l’aliança que va fer amb cadascun de nosaltres en el el baptisme. I siguem testimonis de l’alegria que Déu infon en nosaltres per mitjà de la fe i de fer el bé.”