El Papa Francesc ha presidit aquest diumenge, a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, la Missa en què ha estat beatificat un dels seus últims predecessors, Joan Pau I, que va ocupar la seu de Pere només 33 dies, entre el 26 d’agost i el 28 de setembre de 1978. El Pontífex més breu en la història contemporània s’ha convertit així en el cinquè bisbe de Roma del segle XX que arriba als altars, després de Pius X, Joan XXIII, Pau VI i Joan Pau II.
El ritu de la beatificació, amb la descoberta de la gran imatge a la la façana de la basílica vaticana, ha estat el moment més important de la celebració. Després de l’evangeli, durant l’homilia, l’actual Sant Pare ha subratllat que “anar amb Jesús vol dir seguir-lo i, per tant, ser els seus deixebles”. En aquesta línia, ha recordat que, “al darrere d’una perfecta aparença religiosa, es pot amagar la simple satisfacció de les pròpies necessitats, l’actitud de buscar només el prestigi personal, el desig de tenir una posició amb tot sota control, l’ànsia d’ocupar espais i d’obtenir privilegis i l’aspiració a rebre reconeixements, entre altres coses”. La festa litúrgica del beat Joan Pau I serà 26 d’agost, data de la seva elecció per a la seu de Pere.
“Anar amb Jesús vol dir seguir-lo i, per tant, ser els seus deixebles”
Francesc també ha recordat unes paraules del nou beat, quan deia que tots “som objecte, per part de Déu, d’un amor que mai no decau”, i ha subratllat que aquest amor “no s’eclipsa mai en la nostra vida, sinó que resplendeix sempre sobre nosaltres i il·lumina també les nits més fosques”. El pontífex ha recordat que Joan Pau I va viure “amb l’alegria de l’Evangeli, sense concessions, estimant fins a l’extrem, alhora que va encarnar la pobresa del deixeble, que no implica només desprendre’s dels béns materials, sinó sobretot vèncer la temptació de posar el propi ‘jo’ en el centre i buscar la pròpia glòria”. El Papa ha recordat que aquell Papa successor de Pau VI, de nom de baptisme Albino Luciani, “va aconseguir amb el seu somriure transmetre la bondat del Senyor“. Igualment ha assegurat que “és bonica una Església amb el rostre alegre, serè i somrient, la que no tanca mai les portes, no endureix els cors, no es queixa ni avala ressentiments, no està enfadada ni és impacient, l’Església que no es presenta de manera aspra ni pateix per la nostàlgia del passat”.
“Va aconseguir amb el seu somriure transmetre la bondat del Senyor“
Al final de l’homilia, Francesc ha demanat al nou beat Joan Pau I “que ens doni el somriure de l’ànima”, i ha fet seves unes paraules del pontífex italià, quan demanava a Déu “que el prengués tal com és, amb els seus defectes i les seves faltes, però que alhora el fes d’acord amb el seu desig”, paraules pronunciades durant l’audiència general del 13 setembre de 1978”.
De l’Eucaristia, entre una intensa pluja, també cal destacar la presentació d’una relíquia de Luciani, amb una frase de les seves tres audiències generals dedicades a la fe, l’esperança i la caritat. D’altra banda, en el moment final de la Missa la pregària de l’Àngelus, el Sant Pare ha tornat a recordar Ucraïna, per expressar el seu desig que “la Mare de Déu concedeixi la pau a tot el món”.
33 dies que marquen una vida i un llegat
Albino Luciani va estar només 33 dies de bisbe de Roma, després d’un pontificat de 15 anys i abans d’un altre de gairebé 27, una diferència que ha dificultat el coneixement general de la seva figura com a Papa. Sembla que la seva etapa al capdavant de l’Església no apuntava cap a grans reformes, però sí cap a una aplicació del Concili Vaticà II molt connectada amb el món divers. Tot fa pensar que Joan Pau I va morir d’un infart, un atac de cor, tot i que no han faltat les hipòtesis conspiracionistes sobre un possible assassinat. La tradició de no fer autòpsies als pontífexs difunts ha alimentat alguns d’aquests interrogants, incloent-hi els dels qui es pregunten per una feblesa no coneguda en el seu estat de salut tot just en el moment de l’elecció.
Sigui com sigui, el fet que el Papa del somriure sigui beat, i probablement aviat sant, ajudarà a conèixer més la figura d’Albino Luciani. Després de ser nomenat arquebisbe o patriarca de Venècia l’any 1969 i creat cardenal el 1973, es va convertir el 1978 en el primer Sant Pare contemporani que no procedia del món diplomàtic, motiu pel qual va tenir un especial impacte el seu llibre Il·lustríssims senyors, recull de cartes que Luciani va escriure a diverses personalitats del moment. En 33 dies, Joan Pau I va dibuixar un pontificat no desenvolupat però amb grans ponts entre l’Església catòlica i les diferents realitats religioses, socials i polítiques del nostre món.
